Un cistell ple de cireres

I no n’hi ha més, si no et vols tacar,

no mengis cireres del cistell,

per menjar cireres cal estar disposada

a que en vinguin a grapats

i quedar amb el senyal als dits, als llavis.

Una t’esclata a la boca,

l’altra et dóna un punt àcid que et fa aclucar els ulls,

la tercera és dolça i vermella.

I no té més, la cirera és senzillament

petita i rodona,

com una paraula escrita en el full,

una després de l’altra,

encadenant records i vides.

Jo en vull, de paraules i de cireres.

Vull el cistell sencer,

per dir-les, per menjar-les una a una,

assaborint cada matís,

cada sorpresa,

i deixar que, una a una, em deixin els dits

assenyalats pel pas explícit de la seva vermellor.

Anuncis

Quant a kimpwanza

Educació social. Gestió i formació de voluntariat. Inclusió social. Participació.
Aquesta entrada s'ha publicat en Participació, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s